La primera revolució cientifica

El pensament científic, ha patit molts canvis al llarg de la história.

La primera revolució científica va ocórrer amb el model planetari heliocèntric de Copèrnic, que va substituir el model geocèntric de Ptolomeu, que havia estat acceptat durant més de catorze segles.

A la Grècia clàssica, astrònoms i filòsofs com ara Anaxàgores, Eratòstenes, Arquimedes, Aristotil i Ptolomeu, van elaborar els primers models astronòmics basats en l'observació i la mesura.

Al segle II, Ptolomeu, va elaborar el model geocèntric que afirmaba que la terra era esfèrica, immòbil i al centre de l'univers, que hi havia una esfera mòbil d'estels fixos, i el sol, la lluna i els planetes giraven al voltant de la terra. Aquest model va tenir molt èxit ja que explicava tot el que es podia observar al cel.

Al segle XVI Copèrnic (astrònom polonès) es va adonar que Ptolomeu havía confós els moviments aparents amb els reals. Copèrnic va dir que el sol es troba immobil al centre del sistema, que hi ha una esfera d'estels fixos immobil, la lluna gira sobre si mateixa i entorn la terra i tots els planetes al voltant del sol. Aquest model, tot i l'opocisió de la Església, va tenir èxit perquè era mes senzill, precís i va explicar altres fenomens.

Úrsula